UNA VISIÓ DE LA GUERRA ANTIHERÒICA

“La creu de Cabrera” s’estructura com una novel·la “dual” en tots els seus aspectes. Dual, pel que fa als espais; amb una clara confrontació entre el món rural, centrat a Vistabella i les comarques de l’interior castellonenc i la societat urbana de la València de la meitat del XIX. Dual, pel que fa al temps; amb dos escenaris temporals separats per vora de trenta anys: la guerra de Cabrera (1833/1840) i la mesura i establiment del vèrtex geològic de Penyagolosa (1864). Dual, també, per la confrontació sociològica entre Donís (masover del Mas de l’Alberta/ Vistabella) i Jaume (estudiant de teologia de l'arquebisbat de València). Dual, finalment, pel joc que l’autor estableix entre la ficció i la realitat amb una subtilesa tal que al lector se li farà difícil establir-ne la separació.

En la primera part un fons d’episodis històrics, accions de la lluita armada entre carlistes i cristins, ben documentats sobre els seus escenaris reals (Vistabella, Benassal, Llucena, València o el setge de Madrid) serviran de fons a les vides dels protagonistes imaginats (Donís, Jaume, Valdesca, etc.). La guerra, autèntica protagonista, mourà dissimuladament els fils de la trama alterant la vida tota de les persones que la pateixen i d’aquelles que en trauen profit. Ella establirà valors i contravalors, amors i odis, fidelitats i traïcions. Fins i tot, després d’acabada, encara continuarà marcant la vida de les persones i, trenta anys més tard, tornarà a llançar-los el passat a sobre.

A la segona part, el fons real serà un dels episodis més desconeguts de la nostra història: els treballs de triangulació geodèsica per enllaçar la xarxa topogràfica peninsular amb les Illes. En concret, es tracta dels treballs de mesura i establiment del vèrtex de Penyagolosa. Seguint la mateixa tècnica narrativa de la primera part, l’autor enllaçarà les dues històries mitjançant un bucle insospitat.

Passejant pels camins del segle XIX, ens resultarà fàcil ensopegar amb personatges històrics com Cabrera, El Serrador, el Compte d’Almodover o alguns dels conspiradors de València. Així mateix, podrem ser testimonis dels treballs del comandant Barraquer per establir la primera xarxa geodèsica per la nostra terra.

divendres, 7 de setembre del 2012

LA CREU DE CABRERA TORNA A VISTABELLA


 
Tal i com estava anunciat, el dia 23 d’agost “EL PONT.COOPERATIVA DE LLETRES” es va presentar a VISTABELLA DEL MAESTRAT de la mà dels escriptors PEP CASTELLANO i JOAN ANDRÉS SORRIBES. L’acte formava part de la SETMANA CULTURAL que organitza la població com a avançada de les Festes Patronals i constava de dos parts ben diferenciades
En la primera els dos autors van presentar l’associació comentant els orígens, objectius, activitats, possibilitats i membres, tot això acompanyat d’una projecció d’imatges.
La segona part, sota el títol “LES NOSTRES TERRES A LA NOSTRA LITERATURA” va constar d’una xerrada sobre les obres “LA CREU DE CABRERA” de Joan Andrés Sorribes i “RAONS DE SANG I DE FOC” de Pep Castellano. El autors glosaren la importància que adquirien a les seues obres els factors humans de la gent dels pobles, les seues formes de ser o de pensar i els seus paisatges, com al capdavall, aquestes coses aplegaven a convertir-se en autèntics protagonistes en determinats moments de les novel·les. Finalment tots dos autors llegiren, a tall d’exemple, sengles fragments de les seues novel·les.

El públic, que omplia el local, va mostrar-se força interessat i va participar en un animat col·loqui en acabar l’acte.

dissabte, 4 d’agost del 2012

"LA CREU DE CABRERA" RETORNA ALS SEUS ORÍGENS

DINTRE DELS ACTES DE LA SETMANA CULTURAL DE VISTABELLA, "LA CREU DE CABRERA" RETORNA AL PAISATGES ON VA NEIXER I A LES GENTS QUE LA VAN INSPIRAR. 
DE LA MÀ DE "ELPONT. COOPERATIVA DE LLETRES" PEP CASTELLANO I JOAN ANDRÉS
PARLARAN DE LES SEUS OBRES I DEL PAPER DE LES NOSTRES TERRES EN LA SEUA OBRA.

dilluns, 9 de maig del 2011

PROMESES INCUMPLIDES I ROSTRES DE CIMENT ARMAT

ENCARA ESTEM ESPERANT SOLUCIONS PER A LA CV-170. POTSER EN VEURE LES FOTOS PENSEU QUE SÓN LES DE L'ANY PASSAT.















DONCS, NO HO SÓN.
SÓN D'ENGUANY AMB UN HIVERN MÉS I 
365DIES MÉS DE MENTIDES
SI VOLS SABER DE QUÈ PARLEM CLICA ACÍ

dimecres, 26 de maig del 2010

TROBADA AMB ELS ALUMNES DE L’IES “MATILDE SALVADOR”

El passat 18 de maig vaig tindre ocasió de compartir una classe amb els alumnes de PRIMER DE BATCHILLERAT de l’esmentat centre educatiu de la ciutat de Castelló. La meua condició de ex- professor del centre va aplanar les gestions i (per sobre de la eliminació de les ajudes que Cultura aportava per facilitar aquesta mena de trobades entre alumnes i lectors) vaig acceptar encantat.
Els alumnes havien llegit “LA CREU DE CABRERA” i van mostrar-se molt interessats al llarg de tota la xerrada. Més tímids els vaig veure a l’hora de participar en el diàleg posterior; finalment, la cosa es va animar i, com sempre acostuma a passar, ens va faltar temps.
Per la meua part, jo em vaig sentir molt a gust, sempre m’ha agradat el contacte directe amb els lectors; més encara quan aquests són tan joves com aquest. Sembla que la nova generació és capaç de trobar temps per llegir per sobre de les altres opcions alienants que la societat actual ens presenta.

dijous, 25 de març del 2010

QUÈ PASSA AMB LA CV-170?


La CV-170 és la carretera que enllaça La Peletxana amb Vistabella. El tram més problemàtic són els 25 Qm. que separen, més que no uneixen, ATZENETA i VISTABELLA. Deixant a banda els inconvenients que plateja l’orografia (dos ports de 1000 i 1200 metres d’alçada) o una concepció força irracional (amb infinitud de revoltes innecessàries i més del 50% del traçat per ombries que es gelen a l’hivern), vull denunciar la dificultat afegida que l’administració ens imposa al veïns de VISTABELLA (la CV-170 n’és l’únic accés al poble).
En primer lloc estan els TRES DARRERS QUILÒMETRES de la carretera: Tram que des de temps immemorial resta pendent de remodelació. El seu estat, és deplorable (veure foto); dos vehicles mitjans tenen seriosos problemes per creuar-se a les revoltes d’aquest tram i, a sobre, com que s’ha de remodelar ningú no es molesta a refer el paviment que presenta un estat que qualificaria de deplorable si no fora realment perillós. Si voleu conneixer més a fons les singularitats de tots aquest procés CLIQUEU ACÍ.
 Sols em queda per comentar que, a banda de tots els veïns i visitants de Vistabella, per aquesta carretera passen a diari un autobús de passatgers, els serveis sanitaris, l’abastiment del poble, els transports escolars i tot el tràfic que genera el  PARC DE PENYAGOLOSA.

Per cert, també tindria gràcia que amb l’excusa d’eixamplar la carretera s’afectaren els PATRIMONIS culturals que representen determinades CASETES DE PASTOR de pedra seca que voregen la carretera. Al capdavall, encara tindria la culpa jo i els que patim dia a dia  els problemes de la CV-170, d’obligar l’administració a deteriorar el PATRIMONI!  
Un altre dia us parlaré del tram de L’OMBRIA DE LA XAPARRA.            

dijous, 18 de desembre del 2008

El paisatge de Vistabella, escenari d'una novel·la


EL MAS DE L'ALBERTA; UN PAISATGE REAL

Com totes les meues obres, “LA CREU DE CABRERA” aprofita escenaris naturals per situar determinades accions. En aquest cas les terres de Vistabella tenen un protagonisme molt important. En concret, un del protagonistes destacats, Donís, viu al MAS DE L’ALBERTA que encara avui domina el Pla d’Amunt des d’un alteró.

La tria no va estar casual, que des de gener de 1994, l’autor en companyia dels seus amics són propietaris d’una part del mas. És per això, que moltes de les vivències de la novel·la responen a sensacions viscudes pel propi autor sobre el mateix territori que tan personalment descriu.

Potser hi hagués la possibilitat d’organitzar un circuit per visitar els escenaris reals de la novel·la: L’Alberta, Sant Bartomeu, Sant Joan, el vèrtex de Penyagolosa, el barranc dels Molins, etc.